dimecres, 23 de novembre del 2016

SELECCIÓ DE PREGUNGES BLOC A 1a AV HMD

SELECCIÓ DE POSSIBLES REGUNTES PER AL BLOC “A” DEL CONTROL D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA DE LA 1a AVALUACIÓ DEL CURS 2016-2017

1.     La música es un llenguatge universal perquè…
a.     S’ensenya des de petit.
b.     No necessita traduccions per ser entès.
c.     Es va decidir en una junta entre les persones més importants del món.
d.     Hi ha música des de l’antiguitat.
2.     La dansa a l’Antiga Grècia….
a.     No va tenir gran importància ni reconeixement en aquest període de la història.
b.     La figura de déu a l’Antiga Grècia era denominada amb la paraula xaman.
c.     La dansa per diversió, procedent de la cultura popular, no s’havia desenvolupat encara.
d.     S’utilitzava com a ritual, acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i al diví.
3.     Respecte a la música en la prehistòria, els estudis realitzats porten a afirmar que …
a.     La música en la prehistòria tenia només funcions màgiques, rituals o socials.
b.     Va ser la veu humana la primera a produir música.
c.     Van ser els instruments musicals els primers a produir música.
d.     No es pot corroborar científicament cap de les hipòtesis plantejades sobre la música en la prehistòria.
4.     La Missa té tres tipus de cants:
a.     El cant de l'ordinari, el Responsorium i el Kyrie.
b.     Els tons comuns, els cants del propi i el Gloria sanctus.
c.     L’Agnus Dei, el Credo i el Paternoster.
d.     Els tons comuns, els cants del propi i els cants de l'ordinari
5.     Els modes gregorians són:
a.     Re (protus), Mi (tritus), Fa (deuteros), Sol (tetrardus).
b.     Re (deuteros), Mi (tritus), Fa (protus), Sol (tetrardus).
c.     Re (protus), Mi (deuteros), Fa (tritus), Sol (tetrardus).
d.     Re (deuteros), Mi (tritus), Fa (tetradus), Sol (protus).
6.     Els estils de les melodies gregorianes són:
a.     Pneumàtic, harmònic, melòdic i polifònic.
b.     Sil·làbic, oràtic, polifònic i melòdic.
c.     Sil·làbic, psalmòdic, pneumàtic i melismàtic.
d.     Melismàtic, psalmòdic, oràtic i harmònic.
7.     En el segle XV hi havia uns passos de dansa anomenats fonamentals, dels quals nou es denominaven naturals i tres accidentals. Els passos naturals eren: el pas simple, ____, la repetició, el continent o posició noble, la reverència, __, la mitja volta, __ i el moviment.
a.     El pas doble, pirouette i sauté. 
b.     El pas compost, la volta sencera i el gir.
c.     El pas doble, el gir i el salt.
d.     El trenat, el pas corregut i canvi de peu.
8.     Els goliards eren…
a.     Músics sense estudis que es dedicaven a tocar a les catedrals, ermites i monestirs de camins de pelegrinatge perquè els pelegrins els donessin una almoina. 
b.     Els hereus de les famílies de classe baixa de l’Edat Mitjana obligats a formar una família el més aviat possible per, entre tots, ajudar a portar diners a casa per menjar a partir del treball en conreus.
c.     Escultures de pedra ornades pels monjos durant l’Edat Mitjana que simbolitzaven la figura de Jesucrist Ressuscitat. En cada monestir n’hi havia una situada al centre del claustre.
d.     Clergues de l’Edat Mitjana que abandonaven la vida religiosa. Recitaven i cantaven cançons en llatí i en llengua vulgar molt variades (del més pur refinament a la poesia més grollera, com els Carmina Burana).
9.     Cap al final de l’Edat Mitjana hi havia tres tipus d’espectacle amb dansa: 
a.     Les moixigangues, les mascarades i els interludis.
b.     Les sardanes, les moixigangues i els passos naturals.
c.     Els passos naturals, els passos accidentals i els interludis.
d.     Les mascarades, els passos accidentals i les moixigangues.
10.  Els joglars...
a.     Componien cançons perquè els trobadors les interpretessin.
b.     Eren personatges d’una classe molt alta.
c.     Eren alhora actors i músics.
d.     Eren nobles que treballaven a la cort del rei.
11.  Al segle.... apareix l'Organum que consisteix en....
a.     XV / cantar una melodia gregoriana a tres veus paral·leles a distància d’una tercera.

b.     IX / un voluntarisme filosòfic.
c.     IX / cantar una melodia gregoriana a dues veus paral·leles a distància de quarta o de quinta.
d.     XIV / tocar un orgue amb les mans i amb els peus alhora.
12.  El Llibre Vermell de Montserrat:
a.     És un llibre de color vermell del segle XIV que recull i explica els cants i les danses dels monjos.
b.     És un manuscrit, conservat al Monestir de Montjuïc del segle IV que recull i explica els cants i les danses dels pelegrins.
c.     És un manuscrit del segle XIV que recull i explica els cants i les danses dels pelegrins.
d.     És un manuscrit del segle XIV que recull i explica només els cants dels monjos. Avui dia no es conserva partitura. 
13.  Quin pot considerar-se el centre musical del Renaixement?
a.     EL Renaixement s’origina a França, concretament a la capital, Paris.
b.     El Renaixement s’origina a Itàlia, concretament a la ciutat de Florència.
c.     El Renaixement s’origina a Itàlia, concretament a la ciutat de Venècia.
d.     El Renaixement s’origina al segle XV a Espanya, concretament a Madrid.
14.  A l’origen del ballet es va crear:
a.     El ballet clàssic.
b.     El ballet dramàtic.
c.     El ballet comique.
d.     El ballet misteriós.
15.  A la meitat del segle XV el panorama musical es pot dividir en dues grans escoles:
a.     L’escola Franco–Flamenca, que es caracteritza per la seriositat i per ser catedralícia, és a dir, una escola on es conrea la música profana. 
b.     L’escola de Borgonya, que desapareixerà amb la mort d’Ockeghem donant pas així a l’escola Franco–Flamenca. 
c.     L’escola de Borgonya, on sorgeix un estil refinat i galant, quan desaparegui donarà lloc a l’escola Franco–Flamenca. 
d.     L’escola Franco–Flamenca es caracteritza per la música a 4 veus, tot i que se n’han trobat fins a 46 veus (com els motets de Ockeghem, per exemple). 
16.  Els cançoners conservats que recullen l’obra musical del Renaixement són:
a.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Medinaceli i Cancionero de Ceballos.
b.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Upsala i Cancionero de Medinaceli.
c.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Upsala i Cancionero de Ceballos.
d.     Cancionero de Upsala, Cancionero de Medinaceli i Cancionero de Ceballos.
17.  Què és el baix continu?
a.     Una successió de notes que no arriba a tenir la categoria d’una melodia estructurada que fa l’instrument més greu.
b.     Una successió de notes que no arriba a tenir la categoria d’una melodia estructurada que fa l’instrument més agut.
c.     És el conjunt de notes que dóna una sensació de tensió.
d.     És el conjunt de sons que fan que l’instrument soni més agut.
18.  Johann Sebastian Bach era un gran compositor de/d’........., instrument central per a ell.
a.     Clavicèmbal.
b.     Piano forte.
c.     Piano.
d.     Orgue.
19.  L’art barroc es defineix per ser:
a.     Senzill i auster.
b.     Recarregat i extravagant amb moltes ornamentacions.
c.     Ridícul i estrany.
d.     Simètric, continuant l’estètica Renaixentista.
20.  El nom del considerat el primer escrit d’un ballet és ____ i té una durada de ___
a.     Le Ballet de la Reine / 2h.
b.     Le Danse de la Reine / 3h i 30min.
c.     Le Ballet Comique de la Reina / 10h.
d.     Le Ballet de la Reine Constance / 10h.

divendres, 21 d’octubre del 2016

DESCOBRINT L'EDAT MITJANA EN LA SOCIETAT, LA SEVA MÚSICA I LA SEVA DANSA

MÚSICA I DANSA EN L'EDAT MITJANA

(recerca sociocultural i artística sobre l'EM)

Pautes per a la recerca:

Índex
La música i la dansa en l’Edat Mitjana.............................................................................
1. La situació social de l’Edat Mitjana a partir del film En el nom de la rosa.....................
2. La música en l'Edat Mitjana............................................................................................
2.1. La Música religiosa en l’EM. El cant de l’Església. El cant gregorià.................
a) La Missa..................................................................................................
b) L'oració litúrgica......................................................................................
c) Les altres celebracions.............................................................................
2.2. Els trobadors, joglars i goliards.........................................................................
a) En N..., un trobador (joglar) en el segle XXI...........................................
b) L’esperit dels goliards en la cantata Carmina burana.............................
c) Les Cantigues de Santa Maria d'Alfons X, el savi...................................
3. Els documents testimonials de l’Edat Mitjana................................................................
3.1. El Llibre vermell de Montserrat.......................................................................
3.2. El Cant de la Sibil·la.........................................................................................
Conclusions.........................................................................................................................
Fonts documentals..............................................................................................................
Annexos (si en trobeu i els voleu afegir al treball)...............................................................



La música i la dansa en l’Edat Mitjana.
Dos esdeveniments històrics, vers el segle IV d.c. canvien el panorama històric: El Cristianisme i la Caiguda de l'Imperi Romà.
Aquests esdeveniments donen lloc al que s'ha anomenat Edat Mitjana (terme aplicable a Europa, però no als pobles musulmans, asiàtics o americans).
No es pot parlar d'un trencament total amb l'antiguitat clàssica de Grècia i de Roma.
El cristianisme es convertirà en la religió oficial de l'Estat i el segell religiós impregnarà totes les manifestacions politicoculturals i artístiques de l'Edat Mitjana.
Hi haurà invasions europees de pobles bàrbars i, després de les grans invasions, l'Església serà l'única llum enmig de les ruïnes, barbàrie i incultura.
N'hi ha qui anomenarà a aquesta època fins al segle X "època de les tenebres".
Els problemes religiosos promouen postures en pro o en contra quasi tot el món medieval: creuades, heretgies, concilis, disputes doctrinals...
Els monjos seran quasi els dipositaris de la cultura amb les escoles palatines, papals i catedralícies.
L'Edat Mitjana es divideix en Alta Edat Mitjana (segles III-IV fins als segles X-XI) i Baixa Edat Mitjana (des dels segles X-XI fins al Renaixement, al final del segle XIV).
Els dos períodes que comprèn la Baixa Edat Mitjana estan representats per dos estils artístics diferents: ROMÀNIC i GÒTIC.
-       El Romànic està determinat pel complex fenomen del feudalisme.
-       El Gòtic coincideix amb el gran canvi social amb el naixement de les ciutats.

La dansa en l'EM
La dansa en l'EM va ser una de les arts menys desenvolupades, ja que el control de l'educació estava en mans de l'Església que va ser sempre contrària al ball perquè tenia connotacions profanes.
Tot i això cal notar la Dansa Macabra o la distinció de la dansa en:
-       Haute danse (dansa alta) i

-       Basse danse (baixa dansa).


PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE L'EM

1. La situació social de l’Edat Mitjana a partir del film En el nom de la rosa.

(pautes per abordar el tema:
a)     Recollir dades sociològiques i culturals sobre l'Edat Mitjana. Recollir-les breument en aquest treball.
b)     Analitzar la pel·lícula sobre l'Edat Mitjana, En el nom de la rosa (fitxa artística i tècnica, resum argumental: trama principal i trames secundàries, aplicar les dades sociològiques i culturals a la pel·lícula cercant la plasmació en el film de les característiques de l'EM trobades).

2. La música en l'Edat Mitjana.

2.1. La Música religiosa en l’EM. El cant de l’Església. El cant gregorià

a) La Missa.
(Pauta per abordar el tema: Transcriure l'esquema de la Missa que hi ha al dossier del web o bé al llibre Entender el canto gregoriano i fer una comparativa amb un ritual festiu social al més acurat possible).

b) L'oració litúrgica.
(Pauta per abordar el tema: Transcriure l'esquema de l'Oració Litúrgica que hi ha al dossier del web o bé al llibre Entender el canto gregoriano i fer una comparativa amb el ritual seguit en una reunió d'amics).

c) Les altres celebracions.
(Pauta per abordar el tema: Transcriure l'esquema dels altres ritus amb cant gregorià que hi ha al dossier del web o bé al llibre Entender el canto gregoriano i fer una comparativa amb el ritual seguit en una trobada informal d'amics per anar de festa).


2.2. Els trobadors, joglars i goliards.

a) En N..., un trobador (joglar) en el segle XXI
(Pauta per actualitzar la vida d'un trobador o una trobairitz: consultar l'exemple de la vida d'un trobador que hi ha al dossier del web, cercar un trobador o una trobairitz, presentar la seva vida i crear un text o una posada en escena que faci entenedora la vida de la persona trobadora cercada a un públic (a determinar per qui fa aquest treball) del segle XXI).

b) L’esperit dels goliards en la cantata Carmina burana.
(Pauta per desenvolupar aquest apartat: Analitzar la cantata Carmina burana seguint el mateix procés que amb la pel·lícula En el nom de la rosa).

c) Les Cantigues de Santa Maria d'Alfons X, el savi.
(Pauta: transcriure i traduir una cantiga i fer-ne un breu comentari de text, indicant els elements socials, culturals, musicals que hi apareixen).

3. Els documents testimonials de l’Edat Mitjana

(Pauta per als dos paràgrafs següents: cercar informació sobre aquests dos documents medievals i presentar-la de manera clara i resumida).
3.1. El Llibre vermell de Montserrat
3.2. El Cant de la Sibil·la


Conclusions

(Pauta per redactar les conclusions: tot el que heu cercat es pot incloure en les conclusions i, a més, tot el que heu analitzat i reflexionat amb el material cercat).

Fonts documentals

S'han d'incloure en les fonts documentals: llibres consultats, articles, espais web URL, audicions, pel·lícules, citats correctament.

Annexos

(si per completar la informació es volen aportat: imatges, audicions, pel·lícules, obres d'art, enquestes.... es posen com a annex al treball realitzat).