dilluns, 13 de març del 2017

ALEMANYA ANYS 30's a partir de la pel·lícula CABARET

CABARET


Índex del treball a realitzar un cop visualitzada la pel·lícula Cabaret.

Introducció..........................................................................................................................

1. La pel·lícula Cabaret, reflex d’un moment social de la història a Alemanya................... 

  • a) Fitxa artística i tècnica......................................................................................... 
  • b) Història de la posada en escena fins arribar a la pel·lícula................................... 
  • c) Resum argumental................................................................................................ 
  • d) Situació Històrica que reflecteix el film............................................................... 
2. El guió (llibret) a partir de la novel·la..............................................................................

3. Inici i evolució del cabaret fins als anys 30’s..................................................................

Conclusions.........................................................................................................................

Fonts documentals..............................................................................................................


PRESENTACIÓ:
  • DATA DE LLIURAMENT: 19.04.2016 fins a les 00:00 hores.
  • REALITZACIÓ DEL TREBALL: grups de 4 o 5 persones.
  • LLIURAMENT DEL TREBALL: per correu electrònic.
  • IDENTIFICACIÓ DEL TREBALL: components del grup per ordre alfabètic a l'hora de guardar i posant-hi els dos COGNOMS en majúscules i separats per un espai, una coma (,) i el Nom, barra COGNOMS, Nom baixa (_) i sense espai CABARET
COGNOM COGNOM, Nom_COGNOM COGNOM, Nom_COGNOM COGNOM, Nom_COGNOM COGNOM, Nom_CABARET



Aclariments:

  • Introducció: explicació del treball que presenteu.
  • Punt 1: no posar-hi res és un títol que subdivideix en 4 punts o, en tot cas, explicar què fareu en els subapartats.
  • b) història de la posada en escena fins arribar a la pel·lícula (cerca i presentar les diferents posades en escena que s'han fet de la novel·la fins a la pel·lícula que s'ha projectat a classe, pot ser musicals, teatre, altres films....).
  • c) Situació històrica que reflecteix el film: explicar alemanya i, en concret, Berlín on se situen les imatges de Cabaret, és a dir, la situació social, política..... 
  • Punt 2: no cal posar el llibret, simplement fer una reflexió sobre la novel·la que és a la base de la pel·lícula i com s'ha adaptat la novel·la al guió de la pel·lícula.
  • Punt 3: Explicar què és un cabaret (com a local de copes i espectacles) i cercar els orígens d'aquest tipus de locals d'oci.
  • Conclusions: què heu trobat (objectivament) què us n'ha semblat (subjectivament).
  • Fonts documentals: tot el que heu cercat: Internet, llibres, revistes, vídeos, citats correctament. Si feu cites exactes (literals) al llarg del treball poseu-hi nota a peu de pàgina.

JESUCRIST SUPERSTAR - treball escrit

Jesus Christ superstar

Jesucrist superstar
 


L'índex que es proposa és una eina per a la investigació, la reflexió i la lectura de l'audiovisual Jesus Christ superstar



Índex


Introducció......................................................................................................................
1. Argument de la pel·lícula Jesucrist superstar.............................................................
a. Fitxa artística i tècnica de la pel·lícula.............................................................
b. Argument principal (trama principal).............................................................
c. arguments secundaris (trames secundàries).....................................................
2. La música de la pel·lícula Jesucrist superstar.............................................................
3. La posada en escena de Jesucrist supersar.................................................................
4. Anàlisi textual (interpretació) del film a partir de la posada en escena.......................
Conclusions....................................................................................................................
Fonts documentals..........................................................................................................







BLOC A DEL CONTROL DE LA 2a AV D'HMD CURS 2016-17

PROPOSTA DE PREGUNTES - CURS 2016-2017

Bloc A. Control 2a Av. Història de la Música i de la Dansa

1.     En general la música clàssica és:
a.     Objectiva, continguda en les emocions, cortesana, refinada, elegant, una mica superficial, i molt pobra.
b.     Subjectiva, continguda en les emocions, cortesana, refinada, elegant, una mica superficial, però no pobra.
c.     Objectiva, continguda en les emocions, cortesana,  refinada, elegant, una mica superficial, però no pobra.
d.     Subjectiva, continguda en les emocions, cortesana, refinada, elegant, una mica superficial, i molt pobra.
2.     En quin moment de la història predomina l’estètica del Neoclassicisme?
a.     Finals del segle XVII i principis del segle XVIII.
b.     Durant el segle XVIII.
c.     Segona meitat del segle XVIII i principis del XIX.
d.     Al llarg del segle XIX.
3.     En el Classicisme la forma Sonata és el resultat de l’evolució d’una forma consolidada en el Barroc que és:
a.     La Suite.
b.     El Concert.
c.     La Simfonia.
d.     El Quartet.
4.     Quins tractats va publicar Carlo Blasis?
a.     El Codi de Terpsícore, Traité élémentaire i Théorique et pratique de la danse.
b.     Traité élémentaire i Théorique et pratique de la danse.
c.     El Codi élémentaire, Traité Terpsícore i Théorique et pratique de la danse.
d.     El Codi de Terpsícore, Traité élémentaire i Pratique de la danse.
5.     En quants períodes es divideix la vida compositiva de Ludwig van Beethoven?
a.     En tres períodes: el clàssic, el de realització o transició i el de contemplació.
b.     La vida compositiva de L. v. Beethoven no es divideix en cap període.
c.     En dos períodes: el Romàntic i el Clàssic.
d.     En quatre períodes: el Clàssic, el Romàntic, el d’observació i el de realització.
6.     El període preromàntic se situa entre els anys:
a.     1770 i 1830.
b.     1770 i 1835.
c.     1975 i 1830.
d.     1975 i 1835.
7.     El moviment preromàntic es produeix principalment a:
a.     Itàlia.
b.     França.
c.     Alemanya.
d.     Espanya.
8.     Algunes persones ballarines i coreògrafes del període romàntic són:
a.     Maria Taglioni, Auguste Bournonville, Fanny Elssler, Carlota Grisi i Giuseppina Bozzacchi.
b.     Maria Taglioni, Auguste Bournonville, Fanny Elssler i Giuseppina Bozzacchi.
c.     Maria Taglioni, Auguste Elssler, Fanny Bournonville, Carlota Grisi i Giuseppina Bozzacchi
d.     Maria Grisi, Auguste Bournonville, Fanny Elssler, Carlota Taglioni i Giuseppina Bozzacchi.
9.     Què és el poema simfònic?
a.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que desenvolupa sense paraules i sense forma definida algun tema o idea partint d’un element literari.
b.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que es desenvolupa sense paraules.
c.     Una obra en un sol moviment en la qual es desenvolupa sense paraules i sense forma definida algun tema o idea partint d’un element literari.
d.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que defineix algun tema o alguna idea partint d’un element literari.
10.  Quina representació marca l’inici de la història del ballet?
a.     La Sylphide de Taglioni.
b.     Le Diable Boiteux de Coralli.
c.     Robert le Diable de Meyerbeer.
d.     Coppélia de Bozzacchi.
11.  La trilogia de Txaikovski està formada per les obres:
a.     La Fille du Pharaoon, Giselle i La Silphyde.
b.     El Llac dels Cignes, El trencanous i La Bella Dorment.
c.     La Bella Filla de Gant, Il Corsario i Giselle.
d.     El trencanous, El Llac dels Cignes i Le Diable Boiteux.
12.  El lied romàntic és:
a.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que es desenvolupa sense paraules i sense forma definida.
b.     És una forma que resulta de l’evolució de l’antiga Suite; es considera el seu creador Carl Philipp Emmanuel Bach.
c.     El centre vital de l’òpera, l’ària.
d.     És una cançó per a veu solista amb acompanyament, generalment de piano, íntim, senzill i refinat.
13.  Il Barbiere di Siviglia és una òpera de:
a.     G. Puccini.
b.     L. van Bethoven.
c.     J. S. Bach.
d.     G. Rossini.
14.  Què és el leitmotiv?
a.     Un tema musical simbòlic que representa una idea, un personatge, un sentiment o una situació.
b.     Un estil musical.
c.     La manera de cantar dels personatges creats per R. Wagner.
d.     Un invent de R. Wagner que fa que l’orquestra soni amb més força.
15.  On se situa el naixement de l’Impressionisme?
a.     Neix amb un quadre de Claude Monet, exposat a París el 1863.
b.     Neix amb un quadre de Claude Monet, cremat a París el 1863.
c.     Neix amb un quadre de Monet, exposat a París el 1865.
d.     Neix gracies a poetes com: Verlaine, Baudelaire, Mallarmé i d’altres.
16.  El nacionalisme musical i de la dansa se situa en la història en el:
a.     Segle XX.
b.     Segle XVIII.
c.     Segle XIX-XX
d.     Segle XIX.
17.  El postromanticisme és paral·lel al:
a.     Naturalisme.
b.     Impressionisme.
c.     Vanguardisme.
d.     Romanticisme.
18.  En les arts en general a partir del 1870 quines dues noves tendències es manifesten?
a.     La Nacionalista i la francesa amb l’Impressionisme.
b.     La francesa amb la Nacionalista i l’Impressionisme.
c.     L’Impressionisme la francesa amb la Nacionalista.
d.     La Nacionalista amb l’Impressionisme i la francesa.
19.  El grup dels cinc era format per:
a.     Mili Balákirev, César Cuí, Modest Músorgski, Nikolái Rimski-Kórsakov y Aleksandr Borodín.
b.     Sergei Rachmanninov, César Cuí, Alexander Scriabin, Nikolái Rimski-Kórsakov y Aleksandr Borodín.

c.     Mili Balákirev, Hector Berlioz, Giuseppe Verdi, Richard Wagner, Piotr Tchaikovski.
d.     Mili Balákirev, César Cuí, Ivan Grozny, Andréi Tarkovski, Vasili Marguélov.
20.  Les Sílfides és una obra de:
a.     Sergei Pavlovitx Diaghilev.
b.     Mikhail Fokine.

c.     Vatzlav Nijinski.



d.     
Johannes Brahms.

diumenge, 22 de gener del 2017

INVESTIGACIÓ SOBRE PERSONES BALLARINES

PERSONES BALLARINES NOTABLES EN LA HISTÒRIA


MISTY COPELAND, ASSALA IBRAHIM, VÀTSLAV NIJINSKI, RUDOLF NUREYEV i RAVEN WILKINSON

















DONES I HOMES BALLARINS.

Cercant la visibilitat i la no discriminació per la professió exercida.

La investigació de la història de la Música i la Dansa que es proposa és una reivindicació a la igualtat de les persones i, per tant, treure a la llum de qui cursa aquesta història, les permanents invisibles en la història de les nostres societats, fins i tot en l'actualitat: les dones, i també la discriminació que alguns homes han patit pel fet de dedicar-se a la professió de ballarins.

Ballarines i ballarins, elles discriminades per la seva condició de dones, tot i que la societat ha acceptat que aquesta professió sigui una funció que els pertocava; ells discriminats per exercir una professió assignada, socialment, a les dones, en la nostres societats occidentals.

Les dones no van ser considerades com a membres amb dret a vot, en les nostres societats fins a les primeries dels segle XX, però, tot i no ser tingudes en compte, han estat i són protagonistes de la història; de vegades, canviant el seu nom femení per un masculí per poder fer la seva aportació ideològica, cultural, política, social a les persones dels seus temps.

Els ballarins, sempre amb una etiqueta de dona, pel fet de saber fer i fer una professió, que en la distribució de papers socials, ha marcat imprempta en l’imaginari col·lectiu com a exercici de les dones.

Les dones ballarines i els homes ballarins no han tingut lloc al llarg de la història de la cultura occidental en totes les èpoques.


LA INVESTIGACIÓ REALITZADA PER GRUPS CLOU AMB LA PRESENTACIÓ DE PERSONES BALLARINES A LA RESTA DEL GRUP QUE CURSA HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA EN EL CALENDARI QUE S'ESTABLEIXI



PAUTES PER REALITZAR LA INVESTIGACIÓ

1. Vida i ball de Misty Copeland, Assala Ibrahim, Vàtslav Nijinski, Rudolf Nureyev i Raven Wilkinson.

QUADRE PER AL RECULL DE DADES: PERSONES BALLARINES TRIADES PER A LA RECERCA

Ballarines i
ballarins
Dates
biogràfiques
Notes
caracteritzadores
Estil
conreat
per la
persona
ballarina
Motivació
per
triar-la
Aportacions
artístiques
a la societat
Misty Copeland





Assala Ibrahim





Vàtslav Nijinski





Rudolf Nureyev





Raven Wilkinson







2.     Lectura analítica de les dades recollides.
El treball d’investigació de persones ballarines ens permet constatar.......


Conclusions

Fonts documentals

ANNEXOS